jueves, 12 de marzo de 2009

TOTS ELS PPORCS TENEN EL SEU SANT MARTÍ

Rapsodes de vers únic
que es repeteixen fins a la sacietat

…i és deien humils...

Cantors amagats darrere d'un nom,
que gaudeixen de la provocació buida;

…què generosos pensàvem...

Diuen ser, tan sols,
éssers humans

…ens ho vàrem creure...

Però són androides
reproduint, tan sols,
els més baixos instints.
Baloners d'ull ronyós,
mesquins i covards,
de geni incomprensible.

No hi han prou trons de bac
per a ofegar la ràbia
d'una mascletà mentidera...

Recelosos que obliden
mentre creix el seu ego
al so de les marees vives
de la lluna plena.

Com carronyers
s'acosten al cadàver esbudellat
per a alimentar-se a l'estiu,
a la recerca d'abric a l'hivern.

No hi han prou trons de bac
per a ofegar la ràbia
d'una mascletà mentidera...

Rumiadors de rapinya espantadissos
que desapareixen a mitjanit
al retorn dels grans predadors...
i és deien humils...
què generosos pensàvem...
ens ho vàrem creure...
No hi han prou trons de bac
per a ofegar la ràbia
d'una mascletà mentidera...

Tots els porcs tenen el seu Sant Martí

miércoles, 4 de marzo de 2009

EL ENANO TREPA


Trepa sigilosamente el enano
a la joroba del gigante
anciano y cansado,
abre su navaja
y degüella al enorme cordero
para olvidar la memoria.
Ahora ya puede arrasarlo todo
sin el peso de la conciencia
y devenir así el dueño
del estercolero más grande del universo.