miércoles, 25 de mayo de 2011

15-M i altres trastorns de conducta

Per fi han passat les eleccions, i com sempre en mes pena que glòria, però lo mes tràgic és que l'endemà tot continua igual. Els de dretes, com un exèrcit d'autòmats, van a votar en massa, sense pensar en trajes ni corretges -mai miren el pelatge, rarea o condició del candidat de torn- en tal de mantenir el statu quo d'aquesta democràcia que s'en-recorda del poble quan trona. D'altra banda, l'esquerra -ja siga l'oficial o l'alternativa- continua en una mancança d'unitat i lideratge, posant en safata d'argent la victòria al PP. L'oportunisme del moviment del 15-M no s'entén, si el que pretenien era provocar un canvi de cara a les eleccions municipals s'inicià tard -i haurem de vore si tenir prou forces per a arribar a les generals-. Si per el contrari, és un moviment que busca canvis mes fondos, s'hauria d'articular el mes aviat possible, abans de que l'energia es dissipe, tot i que l'altaveu mediàtic de les eleccions s'apaga. El que sí ha aconseguir el moviment és augmentar la fragmentació de les esquerres, beneficiant al PP immediatament. No és que el PSOE es mereixa res, però el que crida l'atenció és la inoportunitat del moment, el 15-M deuria d'haver segut el 11-S -excuseu-me l'atreviment- per a tindre temps d'articular-se i oposar una resistència real al bipartidisme corrupte. O be deuria d'haver segut un 23-M, havent passat les eleccions, per tal de passar factura pel descontent de tenir governants imputats altra volta e iniciar la revolta de cara a les generals. Així, donada la mancança d'oportunisme, la poca capacitat comunicativa -encara no sabem els principis rectors del moviment- o l'estètica poc esclaridora, cal fer una reflexió crítica, plantejar un ideari senzill i guanyar el carrer, les escoles i places, de tu a tu, a les reunions de veïns, al pub, als bars, en cada concert, al treball... informar i conscienciar d'una manera directa. Amés, mentre es desenvolupa aquesta dura i llarga tasca, s'ha d'anar establint una proposta que replegue a la gent en quant mes locals millor, deixant d'acampar i difonent el missatge als barris. Pel que respecta al ideari, no cal anar d'apartidistes o apolítics, deuríem de fer un decàleg de propostes plenes de sentit comú i que es sume el que vulga, però tancant la proposta en tal de fer-ho mes àgil i desactivant les possibles futures faccions que com sempre atomitzaran el moviment. Així doncs, organitzar-se i llençar un missatge clar es fonamental. En conclusió, queda una tasca dura i llarga, mes be heroica, tal com van fer Miguel Hernàndez i tants altres, alfabetitzant de poble en poble, formant e informant al ciutadà per a trencar els mites capitalistes que pregona el PPOE, per a finalment, en la força del poble poder defendre el canvi assumint les conseqüències.

No hay comentarios: